Metge i escriptor medieval originari de l’Ifríqiya berber (Cartago – Montecassino, s. XI) que l’any 1077 es va traslladar de Sicília al sud d’Itàlia. Fou doctor de la cort i professor a la famosa escola de medicina de Salern i, més tard, es va convertir en monjo cristià a l’abadia de Montecassino. Va escriure diversos llibres tècnics i, per primera vegada a la història, va traduir molts tractats mèdics de l’àrab al llatí, incloent-hi obres d’Ali Ibn al-Abbas al-Majoussi, Ahmed Ibn a-Jazzar, Hunayn ibn Ishaq, Ishaq Ibn Imran, Isaac Israelí, Hipòcrates i Galè. Per això se’l considera la persona més important en el renaixement de la medicina científica a Europa occidental a partir del segle XI. El prestigi i la influència del monestir de Montecassino van ajudar a difondre ràpidament les obres de Constantí a altres països.